Catalunya des de l'aire

Un dels privilegis de volar és poder veure els paisatges des del cel. Sovint no és fàcil, ja que un cop s'enlaira l'avió i travessa la densa capa de núvols, l'únic que es pot veure és blanc, com si d'un cotó espès es tractés.

.

Però, de tant en tant, t'hi trobes el regal d'un cel clar, sense núvols. Llavors ciutats diminutes, platges i boscos comencen a desfilar lentament sota la mirada distreta dels viatgers aeris. I si tens sort i la fortuna aquell dia et somriu, fins i tot pots tenir el doble privilegi de reconèixer algun paisatge familiar.

.

La fotografia està presa el dia 6 d'octubre, tot fent el trajecte de Girona a Londres. A la part inferior esquerra es pot apreciar la Vall de Núria. Tot just la col·loco ara que he descobert que les fotografies es poden veure ampliades simplement clicant a sobre d'elles. Gaudiu la Vall de Núria des d'aquesta perspectiva tan inusual!

Tardor

La tardor és una de les estacions més màgiques i entranyables de l'any. Els arbres adquireixen sovint una coloració gairebé surrealista, amb tonalitats marrons, vermelles i groguenques, creant una sensació de trobar-se al bell mig d'un conte de fades.

.
Fulles multicolors encatifen boscos, parcs i jardins. Però la caiguda de les fulles no és només un fet estètic sinó sobretot pràctic. D'aquesta manera, desfent-se d'allò que no els és imprescindible per a la supervivència, els arbres es preparen per a l'arribada del temps més difícil: l'hivern.
.

La tardor sovint ve associada a un sentiment de nostàlgia. Em pregunto si els arbres també senten nostàlgia per la pèrdua de les fulles, per la pèrdua de la bellesa o per la sensació de vulnerabiltat o de nuesa. Em pregunto si, pel contrari, senten lleugeresa de saber-se lliures d'una càrrega innecessària que els limitava i els treia forces. Em pregunto, simplement, si els arbres senten.

.

Crec que avui em sento així. Tardorenc.

.

La fotografia està presa a un dels molts boscos i espais verds que envolten Estocolm.