The awakening of the city

At five o’clock in the morning the city starts to wake up. After some time you can see the sunrise. The streets are starting to heap with people at that time. Many people are going to work on foot, by biclycle, by car or by motorbike. You can see also people walking next to the main roads, children wearing white shirt and tie going to school, and cows walking among the cars and the rickshaws. For a foreigner is a amazing scene.

But for me the most beautiful view at that time is from the roofs. From a high roof you can see the daily spectacle of the terraces and the houses. You can see the people still sleeping out in the open, people waking up, women combing their hair in front a little mirror, people carring the water, lighting fire o preparing tea. I always thought the best spectacles in every country are those that are for free, those that you don’t need a ticket. You just need look at the right place with curiousity and open eyes.

Mitjons a New Delhi

La ciutat de Delhi es prepara per a dos esdeveniments importants que succeiran a finals de l’any 2010. El primer són els Jocs Olímpics de la Commonwealth i l’altre és la final de la Copa del món de criquet. És per això que la ciutat es troba en un estat doblement caòtic. Per una banda, perquè la ciutat és per sí mateixa caòtica i, per altra, per les diferents construccions que té a mig fer, com línies de metro, edificis i instal·lacions esportives que acolliran els milers de visitants que espera rebre.

Hi ha un barri, però que es manté al marge d’aquesta febre constructora i continua amb la seva caòtica rutina habitual. És el barri de Paharganj, la principal artèria comercial de la ciutat i el principal destí dels viatgers amb pocs recursos, ja que aquí és on es troben la majoria d’hostals i allotjaments econòmics. Amb tot, també s’ha fet notar un encariment dels preus. Per l’habitació on dormo avui he pagat 200 rúpies, poc més de 3 euros. Anys enrere era fàcil trobar-ne fins i tot per menys.

La fotografia amb els mitjons està feta al carrer principal o Main Bazar de Paharganj. En els poc més de cinc segons que he trigat a fer-la, vàries persones, índies, és clar, s’han apropat encuriosides. Dos d’ells s’han ofert a fer-me la foto, una altre ha rigut mentre em preguntava el per què de ftografiar-me amb els mitjons i, l’altre, amb posat d'entès en la matèria, m’ha dit: molt bona, aquesta fotografia! Els indis, la gran molèstia i al mateix temps l'encant d'aquest país!

Crònica dels mitjons des de Berlín

He tingut l'oportunitat de conèixer Berlín acompanyat per un amic que viu allà. Ha estat només un cap de setmana, però suficient per fer-me una idea de la magnificència de la ciutat. Per a molts alemanys, i per a la majoria de berlinesos, és la ciutat més bonica de tota Alemanya. Per fer-nos una idea, serien els mateixos que dirien que Madrid és la ciutat espanyola més bonica, opinió que no comparteixo, per cert.

En tot cas, el que sí que és Berlín és molt gran. Amb més de 3,5 milions d'habitants és la ciutat alemanya més populosa i amb major extensió. A part d'això, compta amb una gran història i una multitud d'edificis importants, ambaixades i museus. Vaig poder visitar un d'ells, el que més em va cridar l'atenció, el Museu en memòria dels jueus europeus assassinats. En realitat el museu pròpiant dit és un espai subterrani on es mostren textos, documents i fotografies de l'holocaust i la persecució als jueus durant l'època nazi. Em va cridar l'atenció el respecte de la gent. Un silenci absolut regnava, mentre les persones llegien textos i contemplaven les imatges. Quan una parella va inicir una conversa en un to normal, una altra persona els va demanar respectuosament silenci.

A sobre del museu o centre d'informació, a l'aire lliure, hi ha un impressionant espai de gairebé 20000 metres quatrats, amb més de 2700 blocs de formigó d'unes 10 tones de pes cadascú. L'espai, que recorda un mausoleu o un cemetiri gegant, es pot recòrrer caminant. El Parlament alemany va decidir l'any 1999 crear un monument que no pugues passar desapercebut, i amb aquest gest pretenia reconèixer la responsabilitat històrica que l'Estat alemany té sobre el genocidi jueu. Certament podeu imaginar que no passa desapercebut.

També em va agradar veure el Mur de Berlín. Encara es conserven restes d'aquesta construcció que va dividir no només Alemanya sinó el món sencer el dues ideologies oposades. Als voltants del Mur, dos informadors amb vestits de soldats alemanys ofereixen als turistes que ho desitgen la possibilitat de timbrar els seus passaports amb els set o vuit segells diferents que eren necessaris per a passar d'una part a l'altra del Mur.

Aquest cop els mitjons posen a la fotografia davant de la Porta de Brandemburg, monument situat a molt poca distància d'on antigament passava el Mur. Avui dia és l'emblema de la ciutat i símbol de la reunficació alemanya. En un següent missatge explicaré impressions personals de la gent i del país. Salut!

Mitjons de llana al port d'Hamburg

Fotografiar els mitjons de llana en indrets característics de cada ciutat s'està convertint en un ritual simpàtic del viatge. Aquest cop apareixen al port d'Hamburg, amb el Baumwall o passeig marítim de fons.

.

El port d'Hamburg és un dels més importants de tot el país i també de tot el món. La ciutat d'Hamburg es troba a poc més de 100 kilòmetres de distància del mar i la creuen dos rius, l'Elba i l'Alster. És per això que hi ha nombrosos canals que s'endinsen cap a les entranyes de la ciutat i una gran quantitat de ponts els travessen.

La "Gran Llibertat" d'Hamburg

Si hi ha algun lloc característic d'Hamburg i que no deixa indiferent a ningú aquest lloc és el barri de Sant Pauli. És una zona propera a la principal estació del port, Landungsbrücken, des d'on surten la majoria de vaixells turístics i de línies regulars que recorren el riu Elba.

St. Pauli és el "barri vermell" d'Hamburg. Sembla que té el seu origen en els mariners que arribaven a la ciutat i feien parada per comprar queviures i també sexe. Avui dia és un barri viu i multicultural, on comerços de döner i menjar turc conviuen frec a frec amb centenars de sales d'striptese i locals de prostitució. Grosse Freiheitstrasse o el carrer de la Gran Llibertat (a la fotografia) és un dels més característics i concorreguts. Un altre és Herbeitstrasse, on grans cartells a l'entrada del carrer adverteixen que "està prohibida l'entrada a menors de 18 anys i a les dones". Allà les prostitutes s'exhibeixen exhuberants en grans aparadors amb robes lleugeres i transparents, a l'estil d'Amsterdam o del Pigalle parisenc.

Però St. Pauli és també el barri dels Beatles, on van arribar l'any 1960 per probar si aquí tenien més èxit que al seu Liverpool natal. És aquí, doncs, on va començar la història del grup de rock més famós arreu del món. No puc acabar aquest escrit sense recordar una de les més famoses frases atribuïdes a John Lennon: "la vida és allò que ens passa mentre estem entretinguts fent plans".

Ara mateix em vull comprometre a intentar deixar de fer plans per estar realment atent a allò que em passa, que és la vida!

Hamburg, la ciutat okupada per les bicicletes

El dia 7 d'octubre vaig arribar a Hamburg. Per diferents motius, fins ara, no havia trobat el moment de visitar a fons la ciutat. Finalment ho he pogut fer i vet aquí les meves primeres impressions.

Hamburg és una ciutat gran. És la segona ciutat alemanya més poblada després de Berlín. Està entre Barcelona i Madrid, per fer-nos una idea simple. És una ciutat amb molts espais verds, grans parcs i boscos, on molta gent acostuma a passejar, fer esport i, sobretot, anar en bicicleta. Però Hamburg és, sobretot, un mosaic de barris diferents on cada barri, cada zona té la seva pròpia idiosincràsia i el seu propi estil. Hi ha una gran part de zones residencials (tipus Sarrià o Pedralbes); també hi ha una zona jove, rebel (tipus Gràcia), amb un important teixit associatiu i una gran presència de cases okupades, al voltant de les quals s'hi passegen joves amb estètiques ben curioses i alternatives. La fotografia és, justament, d'aquesta zona anomenada Sternschanze. Al centre de la imatge es pot veure una gran casa okupada.

D'Hamburg també sorprèn la gran quantitat de bicicletes que hi circulen. Absolutament tots els carrers tenen habilitat un carril-bici per on constantment passen mutitud d'elles. Bicicletes noves i velles, simples i tàndems, algunes carretejant petits carros amb un infant a dins o amb la compra del super o, fins i tot, algunes habilitades per a persones amb alguna discapacitat física. La majoria de la gent les fa servir per els seus desplaçaments quotidians i no només com a passatemps. Per això no és estrany veure homes encorbatats anant a la feina en bicicleta o les mares que recullen els infants a la sortida de l'escola en bicicleta.

Catalunya des de l'aire

Un dels privilegis de volar és poder veure els paisatges des del cel. Sovint no és fàcil, ja que un cop s'enlaira l'avió i travessa la densa capa de núvols, l'únic que es pot veure és blanc, com si d'un cotó espès es tractés.

.

Però, de tant en tant, t'hi trobes el regal d'un cel clar, sense núvols. Llavors ciutats diminutes, platges i boscos comencen a desfilar lentament sota la mirada distreta dels viatgers aeris. I si tens sort i la fortuna aquell dia et somriu, fins i tot pots tenir el doble privilegi de reconèixer algun paisatge familiar.

.

La fotografia està presa el dia 6 d'octubre, tot fent el trajecte de Girona a Londres. A la part inferior esquerra es pot apreciar la Vall de Núria. Tot just la col·loco ara que he descobert que les fotografies es poden veure ampliades simplement clicant a sobre d'elles. Gaudiu la Vall de Núria des d'aquesta perspectiva tan inusual!

Mitjons de llana al Palau reial d'Estocolm

He tingut l'oportunitat de visitar Estocolm durant tres dies. Les guies de viatge i els llocs d'internet publiciten la ciutat com una de les més belles capitals europees. En realitat no em va semblar una ciutat especialment atractiva. No més que qualsevol altra capital europea, com Helsinki, Tallin o Budapest, per citar-ne alguna. Si haguès de definir-la amb dues paraules, les que més li escaurien serien cara i freda.

.

La temperatura mitja anual és de 7 graus centígrads. Durant els 3 dies de la meva estada allà, la temperatura realment va oscil·lar entre els 3 i els 7 graus, així que sembla que va ser un intèrval força representatiu. En quant a l'economia, una persona provinent del sud d'Europa s'arrisca a patir un atac de cor passejant pels supermercats o botigues i fent una ullada als preus. Tots ells amb nombres de dues i tres xifes! Ah!, és que a Suècia fan servir la corona (SEK), i l'equivalència amb l'euro és de 1 a 10, és a dir un euro són deu corones. Per tant, només cal còrrer la coma un espai cap a l'esquerra i fer el canvi a euros. Tot i això, l'atac de cor al supermercat està servit igualment, ara però amb coneixement de causa.

.

Estocolm està situada en un arxipèlag format per més de 40000 illes, algunes d'elles habitades i fins i tot algunes d'elles privades. La pròpia ciutat està fomada per d'aquestes illes. És per això que hi ha força ponts i canals, motiu pel qual és anomenada "la Venècia del nord". De fet, Gamla Stan, el barri antic, està situat en una illa comunicada per diferents ponts amb la resta de la ciutat.

.

Estocolm ha estat el millor lloc per estrenar els mitjons de llana, els quals apareixen a la fotografia amb el Palau Reial de fons, residència del rei Gustau de Suècia.

Mitjons de llana amb Westminster de fons

Londres em rep amb una pluja fina. Arribo el dia 6 i tinc el temps just per atansar-m'hi al centre, fer una passejada i visitar el barri de Westminster. Em faig una fotografia davant el Parlament i el Big Ben amb els mitjons de llana fets a mà per la tia Sofia, els quals espero que esdevinguin els primers mitjons viatgers de la història.

Em sorprèn l'amabilitat de la gent. Cada cop que paro per fullejar el mapa i assegurar-me que segueixo el camí correcte, alguna persona que passa també para i em pregunta si em cal ajuda. El mateix em succeeix quan intento fotografiar-me a mi mateix, amb una mà la càmara i a l'altra els mitjons. Vàries persones, fins i tot una parella de policies, s'ha ofert a fer-me a fotografia. No cal dir que em provoca certa vergonya la situació però estic segur que m'hi acabaré acostumant.

Recordo la frase del poeta anglès Samuel Johnson: "Quan s'està cansat de Londres és que s'està cansat de viure, ja que a Londres s'hi troba tot el que la vida pot oferir". Aquest vespres Londres m'ha ofert una remullada i una simpàtica passejada, però no dubto que en una altra ocasió m'oferirà molt més.