Crònica dels mitjons des de Berlín

He tingut l'oportunitat de conèixer Berlín acompanyat per un amic que viu allà. Ha estat només un cap de setmana, però suficient per fer-me una idea de la magnificència de la ciutat. Per a molts alemanys, i per a la majoria de berlinesos, és la ciutat més bonica de tota Alemanya. Per fer-nos una idea, serien els mateixos que dirien que Madrid és la ciutat espanyola més bonica, opinió que no comparteixo, per cert.

En tot cas, el que sí que és Berlín és molt gran. Amb més de 3,5 milions d'habitants és la ciutat alemanya més populosa i amb major extensió. A part d'això, compta amb una gran història i una multitud d'edificis importants, ambaixades i museus. Vaig poder visitar un d'ells, el que més em va cridar l'atenció, el Museu en memòria dels jueus europeus assassinats. En realitat el museu pròpiant dit és un espai subterrani on es mostren textos, documents i fotografies de l'holocaust i la persecució als jueus durant l'època nazi. Em va cridar l'atenció el respecte de la gent. Un silenci absolut regnava, mentre les persones llegien textos i contemplaven les imatges. Quan una parella va inicir una conversa en un to normal, una altra persona els va demanar respectuosament silenci.

A sobre del museu o centre d'informació, a l'aire lliure, hi ha un impressionant espai de gairebé 20000 metres quatrats, amb més de 2700 blocs de formigó d'unes 10 tones de pes cadascú. L'espai, que recorda un mausoleu o un cemetiri gegant, es pot recòrrer caminant. El Parlament alemany va decidir l'any 1999 crear un monument que no pugues passar desapercebut, i amb aquest gest pretenia reconèixer la responsabilitat històrica que l'Estat alemany té sobre el genocidi jueu. Certament podeu imaginar que no passa desapercebut.

També em va agradar veure el Mur de Berlín. Encara es conserven restes d'aquesta construcció que va dividir no només Alemanya sinó el món sencer el dues ideologies oposades. Als voltants del Mur, dos informadors amb vestits de soldats alemanys ofereixen als turistes que ho desitgen la possibilitat de timbrar els seus passaports amb els set o vuit segells diferents que eren necessaris per a passar d'una part a l'altra del Mur.

Aquest cop els mitjons posen a la fotografia davant de la Porta de Brandemburg, monument situat a molt poca distància d'on antigament passava el Mur. Avui dia és l'emblema de la ciutat i símbol de la reunficació alemanya. En un següent missatge explicaré impressions personals de la gent i del país. Salut!