Londres em rep amb una pluja fina. Arribo el dia 6 i tinc el temps just per atansar-m'hi al centre, fer una passejada i visitar el barri de Westminster. Em faig una fotografia davant el Parlament i el Big Ben amb els mitjons de llana fets a mà per la tia Sofia, els quals espero que esdevinguin els primers mitjons viatgers de la història.Em sorprèn l'amabilitat de la gent. Cada cop que paro per fullejar el mapa i assegurar-me que segueixo el camí correcte, alguna persona que passa també para i em pregunta si em cal ajuda. El mateix em succeeix quan intento fotografiar-me a mi mateix, amb una mà la càmara i a l'altra els mitjons. Vàries persones, fins i tot una parella de policies, s'ha ofert a fer-me a fotografia. No cal dir que em provoca certa vergonya la situació però estic segur que m'hi acabaré acostumant.
Recordo la frase del poeta anglès Samuel Johnson: "Quan s'està cansat de Londres és que s'està cansat de viure, ja que a Londres s'hi troba tot el que la vida pot oferir". Aquest vespres Londres m'ha ofert una remullada i una simpàtica passejada, però no dubto que en una altra ocasió m'oferirà molt més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario