També jo m’he preguntat què és el que més m’ha cridat l’atenció d’Alemanya i dels alemanys, i vet aquí la meva resposta. Mentre a la resta del món els vianants ignoren la llum vermella dels semàfors i travessen el carrer si no passa cap cotxe, especialment a la nit, els alemanys són els únics que esperen pacientment fins que la llum canvia a verd. Una segona curiositat per a mi ha estat comprobar, in situ, l’esport nacional alemany, és a dir, el consum de cervesa. Especialment al vespre, en metros i autobusos és habitual veure un gran nombre de passatgers amb una cervesa a la mà. En aquest aspecte no són grans seguidors de la llei com ho són davant dels semàfors.
.
Viatjar és la millor manera de superar tòpics, estereotips i prejudicis. Fins ara, la primera imatge que em venia al cap quan sentia parlar d’alemanys era la de gent panxuda, freda i antipàtica, torrant-se l’esquena a les platges de la Costa Brava o envaint Mallorca. Ara sé que la realitat és molt més diversa,tot i que l'estereotip de bevedors de cervesa segueix en peu.
.
A la fotografia, el port d'Hamburg. No he pogut aconseguir-ne cap de l'espera als semàfors ni de l'esport nacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario