Vaig aterrar a Delhi la matinada del 22 d’octubre després de fer unes hores d’escala a Kuwait. La primera impressió aquest cop ha estat ben diferent de la d’aquell primer de juliol del 2004, en que vaig viatjar per primer cop a terres índies. Aquella vegada la calor ens va colpejar a la cara en sortir de l’avió i, juntament amb aquella olor tan característica de l’Índia de la que parla Pier Paolo Pasolini al seu llibre "El olor de la Índia", l’aire es va fer immediatament irrespirable. A això es va afegir el caos que regnava llavors a l’aeroport: llargues cues per entregar una pila de papers a les finestretes i una munió de persones esperant a les portes de sortida, algunes per demanar diners, altres per oferir taxis, hotels o ves a saber què.Aquest cop l’aeroport és més modern i tot està molt ben organitzat. A la porta de sortida, sota un acollidor cartell que dóna la benvinguda a Delhi, esperen, amb ordre i sense assaltar els viatgers, els encarregats dels taxis de prepagament i, fins i tot, hi ha agències de cotxes de lloguer. A la porta exterior, sense possibilitat de confusió, espera l’autobús que porta al centre de la ciutat. Fins aquí ningú diria que haguessis arribat a la Índia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario