El despertar de la ciutat

A les cinc de la matinada la ciutat comença a despertar. A aquesta hora el dia ja clareja i, poc després, surt el sol. Els carrers ja són plens de gent a aquesta hora. Gent que va a treballar a peu, en bicicleta, en cotxe o en moto, persones que caminen sense rumb per les vores de la carretera, gent que dorm al carrer tapada amb un llençol, infants que van a l’escola en una mena de gàbies tirades per bicicletes, vaques i búfales que passegen entre els cotxes. L’espectacle és d’allò més divers i el viatger ho mira bocabadat.

Però el que més m’agrada és veure despertar la ciutat des d’una terrassa alta. Des d’allà es veu l’espectacle de totes les altres terrasses. Gent que dorm a la intempèrie, altres que es comencen a despertar, dones que es pentinen davant un petit mirall penjat a la paret, altres que agafen aigua, preparen te o encenen foc per començar a cuinar. Sempre he cregut que els millors espectacles, a qualsevol ciutat i qualsevol país del món, són aquelles que són gratuïtes, que no cal pagar entrada. Només saber mirar amb ulls vius i curiosos. A la Índia això és encara més cert.