Història d'un lleó

Narinderjit Singh és la persona que aquests dies m’acull a casa seva. És un home d’uns 45 anys, natural de Peshewar, al Pakistan, i de religió sij. Durant la Partició entre l’Índia i el Pakistan, el 1947, va haver de marxar de la seva terra natal amb la seva família i traslladar-se al Punjab. Allà, a la ciutat d’Amritsar, els seus pares van comprar una granja i van dedicar-se al cultiu de la terra i a la cria d’animals. En aquella mateixa granja és on ara estic allotjat. Ara, però, està convertida en una acollidora casa de 12 habitacions i dues piscines on tothom qui truca és benvingut. Quan li pregunto per què ho fa, això d’acollir gent d’una manera altruista, em diu que és bàsicament per dos motius. Per una banda, perquè té espai suficient a casa seva i no li suposa cap despesa ni molèstia. Per altra banda, els sijs creuen que Déu els visita en els viatgers que truquen a la seva porta i ho fa per comprobar la seva bondad i generositat. Així doncs, cada viatger és per a ells una visita divina de la que se senten orgullosos. És també per aquest motiu que a tots els temples sijs s’ofereix menjar i allotjament gratuït.

La religió sij va nèixer el s. XVI a la regió índia del Punjab. El seu fundador, el Gurú Nanak, era un hindú però va estar molt influenciat per l’islam i, per això, va voler unir en la seva doctrina el millor de l’una i de l’altra. Els sijs no fan diferència de castes o sexe, i posen èmfasi en la honradesa, el treball i en ajudar els altres membres de la comunitat. La majoria de sijs, en el seus origen, eren persones provinents de castes guerreres i durant el s. XVI i posteriors van lluitar ferotgement contra tots aquells que anaven en contra de la seva religió.

Avui en dia encara conserven molts records d’aquest origen guerrer entre els cinc símbols que els caracteritzen: no tallar-se mai els cabells ni la barba (que porten recollits en un turbant), una pinta que porten amagada entre els cabells, un petit sable o daga, un braçalet metàl·lic i uns calçotets especials. A part d’això, tots els homes de religió sij porten el nom de Singh, que significa lleó i les dones kaur, que significa princesa.

Passejar per la ciutat d’Amritsar, i especialment pels voltants del seu temple sagrat o Golden Temple, és un veritable espectacle, una quotidiana i multicolor experiència. I segurament és l’únic lloc al món on es tenir el privilegi de passejar lliurement entre lleons i princeses.