Companya d'habitació (I)

Aquest matí m’he despertat amb l’agradable sensació de que algú m’estava gratant el cap. Als pocs segons de sentir el plaer d’unes ungles entre els meus cabells se m'ha acudit pensar qui m'ho estava fent! I m’he incorporat de sobte, colpejant-me el cap amb el capçal del llit. Immediatament, una rata ha volat des de el meu cap i ha caigut a sobre el llit. Tots dos ens hem endut un bon ensurt. Ella ha fugit ràpidament i jo no he pogut més que restar immòbil pensant en l’inesperada companya d’habitació amb qui sembla que he compartit llit.

La he tornat a veure després, a sobre de l’armari, mirant-me amb esguard desafiant. Potser està ofesa per haver de compartir un espai que, fins ara, li pertanyia per complet. Sigui com sigui, no m’ha caigut bé. Però potser m’hi hauré d’acostumar i a partir d’ara hauré de seguir unes normes bàsiques de cortesia, com trucar a la porta abans d’entrar o deixar ben endreçada l’habitació abans de sortir.

He recordat que un cop vaig llegir que la mossegada de rata és la segona més tòxica i perillosa (curiosament, la primera és la d'un ésser humà). Espero que ens fem amics i no haguem d’arribar a les dents! Malauradament no he pogut fer-li una fotografia. De totes maneres, crec que no és massa fotogènica. La imatge és d'una escena habitual als carrers de Delhi.