La collita de l'arròs

Sempre havia tingut curiositat per conèixer d’on prové l’arròs. Més d’un cop havia vist els camps inundats del Delta de l’Ebre, però no em feia la idea de com aquelles petites plantetes ofegades es transformaven després en grans d’arròs.

Aquests dies a l’Índia he tingut l’oportunitat de comprovar-ho, ja que ara és el temps de la collita i hi ha grans plantacions als voltants de la ciutat on sóc. La planta de l’arròs és molt semblant al blat. Creix com una espiga i a l’extrem superior apareix el que es transformarà en grans d’arròs. Sovint les espigues tomben pel seu propi pes, de tan carregades que estan.

Aquest matí, tot caminant per la vora de la carretera, he vist jornalers treballant en la sega. Cullen grans feixos que després colpegen contra una superfície dura per desprendre’n els grans. M’hi he atansat amb sigil per fotografiar-los. De sobte, quan m’han vist han deixat immediatament la feina i han corregut cap a mi. Tot ells s’han col·locat darrera meu intentant mirar a través del visor de la càmera. Òbviament, a la pantalla ja no hi eren. Però llavors he girat la càmera i m’he fotografiat amb ells, provocant la sorpresa i l’alegria de tothom. Per mi ha estat un moment divertit. Suposo que també per a ells. Però, més enllà de l’anècdota, m’ha semblat dur pensar que per a ells potser ha estat l’únic moment divertit d’un dia ple de treball i de monotonia.