viernes, 12 de marzo de 2010
Assecar roba
De vegades m’admira i m’enveja la paciència d’alguns indis. Quan renten els saris, per exemple, entre dues dones els agafen per les puntes i així esperen sense pressa que el vent i el sol els acaronin fins a deixar-los ben secs. El dia té moltes hores i el que quedi per fer avui pot esperar perfectament a demà. Jo també voldria ser capaç de saber esperar sense impaciències. Jo també voldria ser capaç d’esperar les respostes sense córrer a buscar-les. Jo també voldria ser capaç de tenir prou paciència per assecar la roba tot aguantant-la entre les meves mans!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario