viernes, 12 de marzo de 2010
Lloc al món
De vegades trobo imatges tan espectaculars com aquesta. Arbres centenaris amb arrels enormes que s’abracen amb força a superfícies tan curioses com aquest mur vertical. Avui em sento plenament identificat amb aquest arbre que busca amb desesper una estabilitat que sent que li manca. Per altra banda, també jo necessito fer l’exercici de ressaltar amb color aquelles petites coses bones que em passen. Sense color, la flor hagués passat totalment desapercebuda entre tantes arrels que tracten de cercar, com jo, el seu lloc al món.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario