Sigui benèvol

Fa poc, he tornat a veure una pel•lícula que m’ha captivat totes les vegades que la he vist. Es tracta d’”Àngels i dimonis”, de la novel•la homònima de Dan Brown. Aquest cop, m’ha cridat l’atenció la darrera escena, en la que un cardenal del Vaticà demana al protagonista: “Professor, quan escrigui sobre nosaltres, si us plau, sigui benèvol”. I em fa preguntar-me si jo també hauré estat prou benèvol en escriure sobre l’Índia. En realitat, em pregunto, més aviat, si no hauré estat massa benèvol al ressaltar exclusivament la part positiva del país: els somriures, les postes de sol, l’amistat, les extravagàncies i la bondat de la gent. On he deixat les pudors, la misèria, la brutícia i la mesquinesa? El positiu i el negatiu és l’Índia és part d’un complex trencaclosques de llums i d’ombres, i d’aquest mateix clarobscur de misèries i grandeses estan formats tots els països del món i estem formades totes les persones de la terra. En tot cas, m’agradaria haver estat benèvol, però en la seva justa mesura.