La ciutat de Hariward, al nord-oest de l’Índia, té aquests dies un aspecte ben estrany. Sembla una curiosa barreja entre un camp de refugiats i la Fira d’Abril de Sevilla. Per una banda, per tot arreu hi ha barraques i tendes de campanya. Qualsevol parc o qualsevol descampat (en un radi d'uns vint kilòmetres!) està actualment ple d’aquests refugis provisionals. N’hi ha a milers. La majoria d’ells són austers, fets amb pals, plàstics i roba, però n’hi ha alguns que tenen, fins i tot, electricitat i televisió. Per altra banda, arreu s’hi poden veure llums de colors llampeguejant, venedors ambulants i una multitud de pidolaires. L’ambient que es respira és agitat i festiu, com si es tractés d’una multicolor fira.
Però el més curiós de tot plegat són els personatges que habiten aquestes tendes i refugis. Són els sadhus, aquests homes sants ermitans que tant em fascinen, i que han vingut aquí de tots els racons dels país. I és que aquests dies se celebra aquí l’anomenada Kumbh Mela, un dels festivals religiosos més importants de l’Índia.
Conta la llegenda que, fa molts anys, els déus i els dimonis es van posar d’acord per fabricar un licor que els proporcionés la immortalitat. Quan el van tenir fet, un dels déus va distreure els dimonis i va escapar-se amb la marmita. Mentre volava pel cel amb el licor màgic, quatre gotes van caure sobre quatre ciutats índies. En record d’aquestes gotes màgiques, un gran festival té lloc, cada tres anys, en una d’aquestes quatre ciutats. Per tant, la trobada es repeteix a una mateixa ciutat cada dotze anys. Es diu que el festival de l’any 2001 va ser la concentració humana més gran del món, amb més de setanta milions de participants!
La ciutat de Hariward, al nord-oest de l’Índia, té aquests dies un aspecte ben estrany. Sembla una curiosa barreja entre un camp de refugiats i la Fira d’Abril de Sevilla. Per una banda, per tot arreu hi ha barraques i tendes de campanya. Qualsevol parc o qualsevol descampat (en un radi d'uns vint kilòmetres!) està actualment ple d’aquests refugis provisionals. N’hi ha a milers. La majoria d’ells són austers, fets amb pals, plàstics i roba, però n’hi ha alguns que tenen, fins i tot, electricitat i televisió. Per altra banda, arreu s’hi poden veure llums de colors llampeguejant, venedors ambulants i una multitud de pidolaires. L’ambient que es respira és agitat i festiu, com si es tractés d’una multicolor fira.
Però el més curiós de tot plegat són els personatges que habiten aquestes tendes i refugis. Són els sadhus, aquests homes sants ermitans que tant em fascinen, i que han vingut aquí de tots els racons dels país. I és que aquests dies se celebra aquí l’anomenada Kumbh Mela, un dels festivals religiosos més importants de l’Índia.
Conta la llegenda que, fa molts anys, els déus i els dimonis es van posar d’acord per fabricar un licor que els proporcionés la immortalitat. Quan el van tenir fet, un dels déus va distreure els dimonis i va escapar-se amb la marmita. Mentre volava pel cel amb el licor màgic, quatre gotes van caure sobre quatre ciutats índies. En record d’aquestes gotes màgiques, un gran festival té lloc, cada tres anys, en una d’aquestes quatre ciutats. Per tant, la trobada es repeteix a una mateixa ciutat cada dotze anys. Es diu que el festival de l’any 2001 va ser la concentració humana més gran del món, amb més de setanta milions de participants!
No hay comentarios:
Publicar un comentario