Temples oberts

M’agraden els temples hindús i sijs i també les mesquites. La majoria d’ells estan oberts dia i nit, i la gent pot anar a pregar, però també a xerrar, a menjar, a dormir o, simplement, a seure i descansar. En ells no hi ha bancs ni cadires sinó catifes. En canvi les nostres esglésies acostumen a ser espais freds, atapeïts de bancs de fusta, i amb un horari, com si es tractés d’un comerç. Mentre els temples sijs, hindús o musulmans són llocs vius, les nostres esglésies són edificis morts, sense vida. I els líders eclesiàstics no sembla que tinguin en ment obrir les portes, treure els bancs i posar catifes.