Nens sadhus

Una de les sorpreses que m’he endut ha estat veure nens sadhus. Havia conegut infants fent de monjos budistes, ja que a partir dels vuit anys algunes famílies envien els seus fills als monestirs, però no m’hagués imaginat mai conèixer canalla fent de sadhus. El fet és que he trobat nois d’uns vuit o deu anys, amb llargs cabells i rastes, amb la cara pintada de cendres, semi despullats i portant una vida nòmada amb els seus companys adults. El més curiós és que semblen plenament feliços. I per què no? Potser seria un bon aprenentatge per a moltes criatures mimades del nostre país.