Festa dels colors (I)

Qui, per casualitat, arribi avui a l’Índia creurà que està somiant un estrany somni. Però quan s’adoni que no està somiant, pensarà que ha anat a parar a un país de bojos. I és que avui tot el país juga a pintar-se de colors. Petits i grans surten al carrer i es llancen, els uns als altres, pols de colors a la cara, al cos i a la roba. Des dels balcons i les finestres, la gent tira aigua de colors i, quan menys t’ho esperes, un globus d’aigua et pot esclatar en plena esquena, amb la immediata rialla entusiasmada dels infants.

De poc els serveix la capelina que s’han col•locat algunes turistes japoneses que, amb cara de terror, intenten passar desapercebu- des entre les bombes de colors. Elles són, ara amb més motiu encara, el blanc perfecte dels atacs infantils. I és que avui, tot està permès, al crit de “happy Holi!”. El millor per aquest dia és posar-se la roba més vella i sortir al carrer sense por a que cos i vestits vagin canviant de color al llarg de la jornada, com si d’un camaleó es tractés. Al final del dia, caldrà sabó i un fregall per al cos. La roba, inevitablement, passarà a millor vida.

A la canalla se’ls dibuixa un somriure al rostre que, amb el contrast de les cares multicolors, fa que les seves dents semblin encara més blanques. Però no us penseu que es tracta únicament d’una festa infantil. Els grans disfruten tant o més que els menuts, disparant-se colors amb pistoles d’aigua i ballant al ritme frenètic dels tambors en improvisades “raves” al carrer.