El senyor sadhu amb ratlles carabassa i punts vermells al front mostra orgullós els seus cabells de gairebé un parell de metres. El seu company el mira amb un esguard entre envejós i avorrit. Es diu que molts d’ells són persones que viuen sols, a les muntanyes i només baixen a les ciutats en ocasions especials com aquestes trobades. És una llàstima la barrera idiomàtica, ja que és impossible saber més de les seves vides i de per què viuen de la manera com viuen. Però el simple fet de veure’ls, intercanviar uns somriures i unes mirades, ja val la pena.
sábado, 20 de marzo de 2010
Val la pena
El senyor sadhu amb ratlles carabassa i punts vermells al front mostra orgullós els seus cabells de gairebé un parell de metres. El seu company el mira amb un esguard entre envejós i avorrit. Es diu que molts d’ells són persones que viuen sols, a les muntanyes i només baixen a les ciutats en ocasions especials com aquestes trobades. És una llàstima la barrera idiomàtica, ja que és impossible saber més de les seves vides i de per què viuen de la manera com viuen. Però el simple fet de veure’ls, intercanviar uns somriures i unes mirades, ja val la pena.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Hola
ResponderEliminarJuan Carlos.
Como estas?.
Ayer vimos un reportaje sobre la India y pensábamos que en alguno saldrias tu, pues eran los sitios que tu relatas en tus comentarios y muchas de las fotografias que nos enseñas.
Cada dia leemos tus comentarios. Supongo que estas superando tu reto con un sobresaliente. Muchos abrazos. Hasta pronto.
Pili