Objectiu aghori

És molta la gent curiosa que es pot trobar en aquest esdeveniment de la Kumbh Mela. De fet, si ho definís com una trobada de gent estranya, penso que seria d’allò més encertat. Però hi ha uns personatges que tenia especial interès per conèixer, ja que havia llegit coses al·lucinants sobre ells. Són els anomenats sadhus aghoris, una secta de monjos hindús que viuen prop dels crematoris de cadàvers i, segons es diu, practiquen el canibalisme, menjant restes del cossos humans. A part d’això, diuen que aprofiten les restes d’ossos per fer instruments de música i bols per menjar o per guardar coses. La gent els tem i respecta d’una manera especial i busca les seves benediccions.

Passejant entre la multitud, em va cridar l’atenció veure el que semblava un crani penjant del coll d’un personatge pintoresc. Vaig veure que parlava amb una persona i, després de beneir-lo, li demanava dues-centes rúpies. El senyor les hi va pagar tot resignat i obedient. Llavors vaig anar cap a ell i li vaig dir:
M'agradaria parlar amb tu, però jo no et pagaré res.
Em va mirar amb cara de confusió i em va dir en anglès: -Dues-centes.
-No, no et pagaré res, però voldria parlar amb tu i fotografiar-te. Ets un sadhu aghori?

En sentir la paraula “aghori”, se li va il•luminar la cara i va fer que sí amb el cap. Vaig preguntar-li d’on era i com es deia, però la única resposta per part seva era “dues-centes”. Em vaig adonar que aquestes eren les úniques paraules que sabia dir en anglès. Tant és. El meu objectiu de conèixer un sadhu caníbal aghori i fotografiar-me amb ell, l’havia acomplert. Em vaig acomiadar amb una encaixada, tot desitjant-li bona sort. Ell em va dir adéu saludant-me amb l'única paraula que sabia dir: “dues-centes”.