Sense haver-ho pretès, m’adono que he fet un viatge paral•lel al dels Beatles. D’Anglaterra a la ciutat d’Hamburg i després a un ashram de l’Índia, a la localitat de Rishikesh, on ara mateix em trobo. A Hamburg sembla que van anar-hi buscant l’èxit que no van trobar al seu Liverpool natal. A Rishikesh, en canvi, els va portar la necessitat d’inspiració i aquella mena de corrent mística i espiritual que va dur fins aquí a milers de hippys durant la dècada dels anys seixanta. Concretament, els Beatles van passar un mes i mig a l’ashram de Maharishi Manesh Yogui l’any 68. Allò que semblen pallers a la fotografia són algunes de les cel•les de l’esmentat ashram.
Aquest personatge, Maharishi Manesh (no el de la fotografia!), va ser un religiós hindú que va crear un moviment anomenat “Meditació transcendental” (MT). La MT és una tècnica de relaxació i descans profund que serveix per a assolir la pau individual i mundial a través d’algunes tècniques de meditació i de la repetició del so “Om”. Aquesta tècnica va adquirir ràpidament una gran fama arreu del món gràcies a l’adhesió de personatges tan populars com The Beach Boys, els Beatles o el propi Clint Eastwood. Durant l’estada dels Beatles a l’ashram van compondre la majoria de cançons de l’anomenat Àlbum Blanc, un dels més coneguts de la seva discografia. Maharishi Manesh morí tot just fa un parell d’anys, després de perdre diferents judicis en els que s’acusava la MT de tractar-se d’una secta destructiva, amb la que es va enriquir d’una manera desorbitada. L’ashram va quedar abandonat fa prop de quinze anys i ara és un terreny gairebé selvàtic on, per unes poques rúpies, es pot convèncer els vigilants per a entrar i fer una ullada a l’habitació número 10, el lloc on diuen que van néixer les mítiques notes de “All you need is love”.
viernes, 12 de marzo de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Hola reencarnació Beatle! Avui al Palau d'Anglesola fa un solet maquíssim. He aprofitat per llegir el teu bloc i envejar-te una mica des de la distància. Ets ocell de bosc, lliure, pelegrí d'experiències. Segur que aquesta aventura és una oportunitat per conèixer persones, moments, i, també, de mirar cap endins. Ja et dic... la propera vida m'agradaria tenir més moments d'aquests sigui per l'Índia, el Pirineu o Montserrat. És com fer d'ermità amb un estol infinit d'ermites.
ResponderEliminarGràcies per la fotografia dels escoltes. Què bé que hi hagi joves inquiets de canviar el món també en aquestes contrades! Joves compromesos en dibuixar un planeta millor!!!
El cas és que aquest matí també he penjat uns cavalls de vent al jardí de casa, coloraines que ens ha regalat l'Imma. Aprofito per enviar-te una pregària perquè el camí segueixi sent ric en coneixences i aprenenatges.
Una abraçada,
Francesc