Estic a Bhopal, una de les ciutats més fascinants que, fins ara, he descobert en el meu trajecte per l’Índia. I per què una de les més fascinants?, us preguntareu. Doncs, paradoxalment, perquè no té res d’especial. Pocs turistes la visiten perquè les guies li dediquen poques pàgines i no diuen massa d’ella, a part de que és una de les ciutats índies amb un percentatge més alt de població musulmana.
Si algun bhopalès llegís això m’ho retrauria i em diria que hi ha dos llacs (bruts, òbviament) i una de les mesquites més grans de tota Àsia. Cert, però a part d’això, Bhopal és una típica ciutat industrial: bruta, caòtica i atapeïda de gent. Això, per a mi, té un doble avantatge. Per una banda, significa que els preus són encara més econòmics que a altres ciutats índies. Per a que us feu una idea, he trobat allotjament, al bell mig del barri musulmà i després de lluitar-ho una mica, per 100 rúpies (un euro i mig); menjo per unes 25 rúpies (40 cèntims d’euro) i prendre un te només val 3 rúpies (menys de 5 cèntims).
Per altra banda, passejar pel carrer significa trobar desenes d’escenes amb les que quedar-se bocabadat: dones amb saris multicolors assegudes al terra esperant l’autobús, famílies senceres de pidolaires, dones musulmanes vestides de negre de cap a peus, venedors ambulants, infants vestits amb parracs jugant entre muntanyes d’escombraries i un llarg etcètera d’imatges dures i fascinants al mateix temps. Però la principal motivació que ha dirigit les meves passes cap a aquesta ciutat és conèixer el lloc on, fa vint-i-cinc anys, va tenir lloc el més mortífer accident industrial de tota la Història.
Si algun bhopalès llegís això m’ho retrauria i em diria que hi ha dos llacs (bruts, òbviament) i una de les mesquites més grans de tota Àsia. Cert, però a part d’això, Bhopal és una típica ciutat industrial: bruta, caòtica i atapeïda de gent. Això, per a mi, té un doble avantatge. Per una banda, significa que els preus són encara més econòmics que a altres ciutats índies. Per a que us feu una idea, he trobat allotjament, al bell mig del barri musulmà i després de lluitar-ho una mica, per 100 rúpies (un euro i mig); menjo per unes 25 rúpies (40 cèntims d’euro) i prendre un te només val 3 rúpies (menys de 5 cèntims). 
Per altra banda, passejar pel carrer significa trobar desenes d’escenes amb les que quedar-se bocabadat: dones amb saris multicolors assegudes al terra esperant l’autobús, famílies senceres de pidolaires, dones musulmanes vestides de negre de cap a peus, venedors ambulants, infants vestits amb parracs jugant entre muntanyes d’escombraries i un llarg etcètera d’imatges dures i fascinants al mateix temps. Però la principal motivació que ha dirigit les meves passes cap a aquesta ciutat és conèixer el lloc on, fa vint-i-cinc anys, va tenir lloc el més mortífer accident industrial de tota la Història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario