Darrer viatge (II)

Els rituals funeraris que vaig veure a Agra van consistir en posar cera i mantega a la boca, ulls i oïdes del cadàver i també deixar alguns bitllets a la seva mà. Seguidament van col•locar algunes peces de fusta de sàndal per sobre del cos i, finalment, van tirar-hi una mica de terra. Quan es tracta d’una dona, el marit o el fill gran ha de trencar tots els anells, collars i polseres que la dona porti posades, això és, per a permetre que ànima pugui abandonar el cos més fàcilment.

Als funerals hindús només participen els homes. En alguns casos, però, es permet a les dones de la família més properes (esposa, filles i germanes) veure el cadàver un darrer cop, durant uns segons, abans de ser cobert totalment per la llenya. En aquest cas, ho fan acompanyades per un familiar mascle, entre plors histèrics i crits que semblen sobre actuats. Finalment, el cos es cobreix totalment amb més fusta, excrements de vaca secs i palla. L’encarregat de prendre foc és el fill gran, que vesteix de blanc i porta el cabell rasurat en senyal de dol.

En un moment central de la cerimònia, alguns familiars se’m van acostar i em van senyalar la càmera. Vaig entendre immediatament que desitjaven que deixes de fer fotografies, tot i que les feia amb una discreció absoluta i col•locat sempre en un segon terme. Vaig amagar la càmera però ells van continuar insistint, tot imitant el gest de prendre una fotografia. Finalment, vaig comprendre que el que volien era que els fotografiés a ells, així que vaig haver de fer una sessió fotogràfica en el que semblaria una alegre vetllada de la nit de Sant Joan.

-“Ara véns amb nosaltres a beure”, em van dir un cop acabada la cremació.
-“A beure què?”, els vaig preguntar ingènuament.
-“A beure whisky, és clar.”
Així que, feta la feina, la quarantena de familiars i jo mateix vam pujar al camió de bestiar en el que havien vingut amb la llenya i el cadàver, i després de comprar dues ampolles de whisky i alguns fruits secs, les vam anar a beure vora el riu. A la salut de l'ànima del padrí que, a hores d’ara, estarà viatjant qui sap on. I és que els indis tenen molt clar que la vida i la mort formen part del mateix viatge.