He tingut l’oportunitat de passar uns pocs dies a Auroville, una zona rural del sud-est de l’Índia. Als poblats, la vida és molt diferent de la vida a les ciutats. La majoria de la gent viu en cases fetes de fang, troncs i palla, tot i que algunes també es construeixen amb maons. (Sembla el conte dels tres porquets!). Les famílies acostumen a aixecar-se força d’hora, a les 5 o les 6 del matí. Es renten, fan la pregària als seus déus i esmorzen. Habitualment, mengen arròs o una mena de pa fet amb farina d’arròs o de blat, barrejat amb diferents salses picants i verdures. Tot seguit, la família se’n va a treballar i els nens a l’escola. Normalment, l’home treballa al camp i la dona es queda a casa, cuidant dels animals i dels fills més petits.
Després d’escombrar la porta de casa, les dones fan uns dibuixos geomètrics amb pols de guix. Això és un costum que, a part de ser estètic, és un signe de benvinguda i de bona sort. No cal evitar trepitjar-lo: tot sovint, al cap d’unes hores, ja gairebé no es distingeix, perquè s’ha esborrat amb les petjades, però cada dia pel matí es torna a dibuixar. Bona lliçó de constància i de reinventar cada nou dia!
miércoles, 17 de febrero de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario