Nou amic

Deixeu-me que us presenti un nou amic. Bé, en realitat poca cosa us puc dir d’ell. Només sé que és un sadhu, és a dir, una mena de monjo ermità hindú, i que viu en un petit temple vora mar a Kanyakumari. És el personatge amb l’aspecte més curiós que m’he trobat fins ara. A part de portar el contorn dels ulls pintats de negre i la cara enguixada, també porta guix als forats del nas i a les dents. I lligada al front, la imatge de la deesa Parvati, imagino que per dur-la sempre al pensament, al igual que fan els jueus ortodoxos amb els seus textos sagrats. M’he assegut amb ell i hem compartit una mica de fruita que portava a sobre. Suposo que com a senyal de benvinguda o d’agraïment, m’ha donat una mica de guix i m’ha indicat com m’havia de pintar el front. Malgrat la seva aparença sinistra hem passat una estona simpàtica i li he promès de passar-lo a veure’l l’endemà. La trobada m’ha fet pensar en el mosaic tan divers i curiós que formen les diferents religions i creences!