Diumenge, quarts de nou del matí. Els carrers de la ciutat no estan buits i tranquils, com es podria suposar, sinó que hi ha un moviment i una agitació com les de qualsevol dia laboral. Sí que es detecta, però, alguna petita diferència. Les persones van ben vestides, la majoria d’elles de color blanc; moltes van en família i alguns homes duen un llibre a la mà: la Bíblia. És clar, es tracta dels cristians que, ben d’horeta, van a missa. Així que jo també decideixo afegir-me. Immediatament, m’adono que no serà fàcil triar. En un mateix carrer hi ha set o vuit esglésies de diferents confessions: Església adventista del setè dia, Església evangèlica dels Sants Apòstols o Església metodista, entre altres.
Ràpidament em decideixo per una. El criteri no és massa profund ni pietós: simplement és la que tenia un teclat i una bateria, així que he pensat que ja que no entendria res, com a mínim, la música seria atractiva. La celebració s’ha desenvolupat segons el ritus evangèlic, amb algunes diferències del catòlic, però sense massa estridències. M’ha semblat especialment divertida la comunió, que s’ha fet amb suc de grosella (enlloc de vi) i pa de motlle. Al final de la celebració, com es fa en moltes esglésies evangèliques, se serveix un cafè amb llet amb unes pastes per fer una estona de xerrada a la sortida de missa. Fixeu-vos, finalment, en la fotografia superior i intenteu trobar el veritable déu omnipresent dels nostres temps: el telèfon mòbil.
Diumenge, quarts de nou del matí. Els carrers de la ciutat no estan buits i tranquils, com es podria suposar, sinó que hi ha un moviment i una agitació com les de qualsevol dia laboral. Sí que es detecta, però, alguna petita diferència. Les persones van ben vestides, la majoria d’elles de color blanc; moltes van en família i alguns homes duen un llibre a la mà: la Bíblia. És clar, es tracta dels cristians que, ben d’horeta, van a missa. Així que jo també decideixo afegir-me. Immediatament, m’adono que no serà fàcil triar. En un mateix carrer hi ha set o vuit esglésies de diferents confessions: Església adventista del setè dia, Església evangèlica dels Sants Apòstols o Església metodista, entre altres.
Ràpidament em decideixo per una. El criteri no és massa profund ni pietós: simplement és la que tenia un teclat i una bateria, així que he pensat que ja que no entendria res, com a mínim, la música seria atractiva. La celebració s’ha desenvolupat segons el ritus evangèlic, amb algunes diferències del catòlic, però sense massa estridències. M’ha semblat especialment divertida la comunió, que s’ha fet amb suc de grosella (enlloc de vi) i pa de motlle. Al final de la celebració, com es fa en moltes esglésies evangèliques, se serveix un cafè amb llet amb unes pastes per fer una estona de xerrada a la sortida de missa. Fixeu-vos, finalment, en la fotografia superior i intenteu trobar el veritable déu omnipresent dels nostres temps: el telèfon mòbil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario