“Si no és per veure el Taj Mahal, per què has vingut a Agra?”. Aquesta és la pregunta que més he sentit els dos darrers dies. I és que, si per alguna cosa és coneguda aquesta ciutat, és pel Taj Mahal. Segur que tots n’haureu vist fotografies o, si més no, n’haureu sentit a parlar. Alguns diuen que és la construcció més perfecta de tot el món i altres, que és el més bell monument a l’amor. Sigui com sigui, el Taj Mahal és, en realitat, un mausoleu, és a dir, una edificació funerària construïda per acollir les despulles de Mumtaz Mahal, la dona de l’emperador Shah Jahan, la qual morí al donar a llum el seu catorzè fill. L’obra es va iniciar l’any 1631 i la seva construcció va durar vint-i-dos anys.
I com és que, estant a Agra, no he anat a veure el Taj Mahal?, potser us preguntareu. Doncs, bàsicament, per aquest cartell vermell de la dreta, que indica el preu de l’entrada i la injustícia que, al meu parer, suposa. Com que sé que és una mica difícil d’interpretar, us ho resumiré en poques paraules. Diu: preu de l’entrada pels indis, 10 rúpies; preu de l’entrada pels estrangers, 750 rúpies. En realitat, la quantitat no és una fortuna, ja que 750 rúpies són al voltant de 12 euros, però em sembla indignant que els estrangers haguem de pagar 75 vegades el preu dels autòctons. Us imagineu, per exemple, que l’entrada a la Sagrada Família costés 10 euros pels catalans i 750 euros per la resta dels visitants?
Per altra banda, sempre he pensat que el més interessant de qualsevol ciutat no està a dins dels museus ni dels edificis emblemàtics, sinó a fora, en la vida quotidiana de les persones. Simplement fent un volt al perímetre exterior del Taj Mahal, es pot conèixer un món absolutament diferent al que veuran els turistes elegants i adinerats que només visitin l’interior. Tot just a uns pocs metres dels murs de l’edifici hi ha nens pasturant ramats de cabres, petits temples a la vora del riu, pires funeràries on cremen els morts o homes fent les seves necessitats (fixeu-vos a la fotografia) amb unes vistes realment espectaculars (ells poden dir amb tota la raó: em cago en el Taj Mahal!).
“Si no és per veure el Taj Mahal, per què has vingut a Agra?”. Aquesta és la pregunta que més he sentit els dos darrers dies. I és que, si per alguna cosa és coneguda aquesta ciutat, és pel Taj Mahal. Segur que tots n’haureu vist fotografies o, si més no, n’haureu sentit a parlar. Alguns diuen que és la construcció més perfecta de tot el món i altres, que és el més bell monument a l’amor. Sigui com sigui, el Taj Mahal és, en realitat, un mausoleu, és a dir, una edificació funerària construïda per acollir les despulles de Mumtaz Mahal, la dona de l’emperador Shah Jahan, la qual morí al donar a llum el seu catorzè fill. L’obra es va iniciar l’any 1631 i la seva construcció va durar vint-i-dos anys.
I com és que, estant a Agra, no he anat a veure el Taj Mahal?, potser us preguntareu. Doncs, bàsicament, per aquest cartell vermell de la dreta, que indica el preu de l’entrada i la injustícia que, al meu parer, suposa. Com que sé que és una mica difícil d’interpretar, us ho resumiré en poques paraules. Diu: preu de l’entrada pels indis, 10 rúpies; preu de l’entrada pels estrangers, 750 rúpies. En realitat, la quantitat no és una fortuna, ja que 750 rúpies són al voltant de 12 euros, però em sembla indignant que els estrangers haguem de pagar 75 vegades el preu dels autòctons. Us imagineu, per exemple, que l’entrada a la Sagrada Família costés 10 euros pels catalans i 750 euros per la resta dels visitants?
Per altra banda, sempre he pensat que el més interessant de qualsevol ciutat no està a dins dels museus ni dels edificis emblemàtics, sinó a fora, en la vida quotidiana de les persones. Simplement fent un volt al perímetre exterior del Taj Mahal, es pot conèixer un món absolutament diferent al que veuran els turistes elegants i adinerats que només visitin l’interior. Tot just a uns pocs metres dels murs de l’edifici hi ha nens pasturant ramats de cabres, petits temples a la vora del riu, pires funeràries on cremen els morts o homes fent les seves necessitats (fixeu-vos a la fotografia) amb unes vistes realment espectaculars (ells poden dir amb tota la raó: em cago en el Taj Mahal!).
No hay comentarios:
Publicar un comentario