Aventura imprescindible

Gairebé cada dia em pregunto què estic fent aquí i si la decisió de viatjar a la Índia ha estat la correcta o no. Tot sovint, la soledat es fa pesada i s’enyoren moltes de les coses quotidianes, com el sofà còmode, els àpats preferits o la dutxa calenta. Avui, però, mentre viatjava per un poble proper al desert del Thar en un carro tirat per un camell, he sentit la crida del muetzí des d’una mesquita propera. Poc a poc, les altres mesquites de la zona s’han afegit al cant de pregària. Ha estat un moment realment màgic. Jo, allà, assegut en un carro que es balancejava al ritme de les passes del camell mentre pertot ressonava el sagrat nom d’Al·là.

En aquell moment he recordat les paraules d’Antonio Gala: “l’aventura és imprescindible” i m’he sentit segur d’allò que estava fent.