Mitjons a cal Dalai

Estic a Dharamsala, un petit poble de muntanya d’uns vint mil habitants. El viatge en autobús des d’Amritsar, la ciutat on visc, fins a Dharamsala triga unes vuit hores, tot i que la distància és poca més que la que hi ha entre Barcelona i Lleida. Com podeu imaginar, viatjar per l’Índia és un bona manera de practicar la paciència! Dharamsala, malgrat ser un lloc tan petit, és un indret molt turístic i visitat perquè acull la seu del gobern tibetà en l’exili i també la residència de Sa Santedat el Dalai Lama. L’any 1959, el 14è Dalai Lama, anomenat Tenzin Gyatso, va haver d’exiliar-se, després de patir durant més de 10 anys una política d’opresió brutal cap al poble tibetà per part del govern comunista xinès. El Dalai Lama, doncs, va fugir de la Xina i, després de travessar l’Himalaia a peu durant vàries setmanes, va demanar asil polític a Índia. El 1989 va rebre el Premi Nobel de la pau pel seu esforç en intentar resoldre el problema tibetà d’una manera pacífica i dialogada. Però la Xina continua negant-se a cap diàleg sobre la possibilitat de considerar el Tíbet com una província autònoma i segueix esborrant les petjades d’aquesta cultura mil·lenària.

Els mitjons, ara convertits en una útil bufanda, han viatjat fins a la mateixa porta de la residència de Sa Santedat. Al costat de l’entrada principal hi ha un petit taulell d’anuncis on s’informa de les properes activitats del Dalai. Per exemple la setmana que ve, concretament els dies 24 i 25, farà unes xerrades que són gratuïtes i obertes a tothom. Així que encara hi sou a temps per incriure-us! Qui s’anima a venir?