Mitjons a l’hotel més car del món

No em podia perdre la que diuen que és potser la més bonica de totes les ciutats de la Índia. De fet, la guia comença el capítol dedicat a Udaipur amb una frase d’un coronel britànic que la definí com “el lloc més romàntic de tot el subcontinent indi”. Potser en un altre temps ho fou realment. Ara, però, és una ciutat que, al meu parer, ha perdut gran part del seu encant, bàsicament per dos motius. En primer lloc perquè compta amb una part antiga absolutament sobre explotada d’establiments turístics. Això és: pensions, hotels, restaurants, cafeteries, botigues de records, agències de viatges, llocs d’accés a Internet i salons de massatge. En segon perquè el llac Pichola, el qual constitueix el cor i el veritable encant de la ciutat, és avui un llac semi sec i totalment contaminat. Al igual que a tot arreu a la Índia, la gent té un sentiment ambivalent envers els rius i llacs, ja que per una part els consideren sagrats però per altra banda els usen com abocadors: renten la roba i llencen les escombraries en ells. Hi ha algunes consciències ecologistes que, potser per les repercussions econòmiques que els aporta el turisme, s’adonen del maltractament que es dóna al llac i per això es poden llegir en algunes parets frases com “Save the lake”, però encara no hi ha passes per resoldre el problema.

Doncs bé, al mig d’aquest llac hi ha la petita illa de Jagniwas i allà és on es troba l’Hotel Lake Palace. Aquest antic palau va ser construït al s. XVIII pel marahà de la ciutat i avui en dia és considerat un dels hotels més luxosos i més cars de tot el món. Per saciar la meva i la vostra curiositat, què significa això de “més cars del món”? Doncs significa 500 dòlars per l’habitació més senzilla i per la suite cal afegir-ne un zero més. Quin país de contrastos és l’Índia! Imagineu-vos, un país on un percentatge altíssim de la població dorm al carrer i on el sou mig d’un treballador és de 4000 rúpies, uns 60 euros, trobar un dels hotels més cars del món. M’he pres la molèstia de fer comptes i he arribat a la conclusió que aquest treballador indi necessitaria el sou de 5 anys per poder pagar una nit a la suite de l’Hotel. Curiós, oi?

Per cert, potser algú de vosaltres, sense haver estat aquí ja havíeu vist l’Hotel abans. Com és possible? Doncs perquè aquí es va rodar una pel·lícula de James Bond anomenada Octopussy. En molts dels restaurants i cafeteries de la ciutat, cada dia a les 7 de la tarda, posen la pel·lícula. El meu regal d’avui ha estat anar al restaurant amb la terrassa més alta de tota la ciutat, demanar una pizza i una cervesa, i veure la pel·lícula a la llum de la lluna, amb el llac de fons i la crida del muetzí acompanyat el moment màgic. A més a més ha estat una bona manera de conèixer l’Hotel estalviant-se els 5000 dòlars de l’habitació. Ha valgut la pena!