Pana

Torno de Dharamsala a Amritsar en autobús. En una de les múltiples parades que fem, em dóna la impresió que portem aturats massa estona. Ràpidament m'adono que aquesta no és una parada normal sinó que sembla que hem tingut una avaria. Aquesta és una escena que es pot veure amb força freqüència viatjant per Índia: un autobús parat al mig de la carretera amb dos o tres homes trastejant als baixos i tot un grup de curiosos envoltant-los. La resta de cotxes que passen, com us podeu imaginar, han de fer peripècies per esquivar el vehicle amb pana.

Aquest cop, però, em toca viure l'escena com a part implicada. Sembla que es tracta d'una roda que ha punxat. Un mecànic sortit del no-res ja s'afanya per treure-la amb un gat mentre l'autobús s'aguanta a sobre d'unes pedres. La reparació és d'allò més cassolana i divertida. Després de descobrir el lloc exacte de la punxada, el mecànic encén un fogonet de gas i desfà un pedaç de goma que aplica amb el dit a la part afectada del peumàtic. Tot seguit agafa un altre tros de goma que cus amb agulla i fil a sobre del pedaç anterior. Finalment, amb una mena de planxa (com que les que fem servir per cremar el sucre de la crema catalana, per entendre'ns) escalfada al foc intenta adherir i aplanar els dos pedaços anteriors, deixant en el pneumàtic unes cicatrius ben poc estètiques. Una hora i mitja després la reparació ja està finalitzada i l'autobús llest per continuar el camí. Em crida l'atenció l'actitud de la gent. Ningú s'ha queixat, ningú ha preguntat a quina hora arrivaríem, ningú ha reclamat la devolució dels diners. Tots, simplement, hem esperat pacientment. Els indis són prou savis per assumir que les avaries formen part del viatge i les esperes formen part de la vida.