És molt divertit assistir a classes d'anglès i veure'm rodejat d'un grupet de noies enfundades en els seus saris. La majoria d'elles van a classes d'anglès amb la intenció d'acabar els seus estudis a l'estranger però també hi ha altres casos força curiosos, com el d'una noia promesa amb un noi indi (que encara no coneix) però que viu a Anglaterra. Aquesta xiqueta, per tant, s'haurà de traslladar allà després de casar-se! No és gens fàcil d'entendre'm amb elles, ja que com elles diuen, parlen una barreja d'hindi-punjabí-anglès. Però com que la curiositat dels indis és més gran que les dificultats idiomàtiques, avui han demanat al professor si podien fer-me preguntes a l'acabar la classe. Així que, sense ni tenir temps de reaccionar, m'he trobat al mig d'un interrogatori semblant a aquests programes-escombraria de Telecinco, on asseuen una víctima al mig d'un grup de periodistes-voltors.La primera pregunta ha estat d'allò més curiosa: què fas aquí estudiant anglès? és que l'anglès d'Espanya és diferent al de l'Índia? Llavors els he hagut d'explicat que a Espanya no es parla anglès sinó espanyol. I és que molta gent pensa que a tota Europa o a tot el món es parla l'anglès! També els ha sorprès saber que molta gent a Europa s'independitza dels seus pares i que la majoria viuen en parella sense estar casats. Però el que més interessa saber a les noies indies és si als altres països els matrimonis són per amor o també els organitzen els pares!
No hay comentarios:
Publicar un comentario