Perruquers

Ahir mentre caminava pel carrer em va cridar l’atenció una perruqueria. No perquè fos especial, ja que era com qualsevol de les moltes que es poden trobar als carrers de la Índia, sinó pels sis perruquers que estaven asseguts a la porta. Semblaven simpàtics, em van cridar i em van oferir un bon preu: 35 rúpies, uns 50 cèntims d’euro, per tallar-me el cabell, afaitar-me, fer-me un massatge al cap i prendre un te. Així que, gairebé sense adonar-me’n, em vaig trobar assegut a una cadira rodejat dels sis divertits personatges. Un va començar a tallar els cabells, un altre em va portar el te, un altre em va agafar de la mà i un altre es va asseure a la meva mateixa cadira, mentre em començava a fer les preguntes de rigor: com et dius?, de quin país ets?, estàs casat?, tens fills?, quants germans tens?, són vius els teus pares?, a què et dediques?, quant guanyes?, etc.

La part divertida d’aquests interrogatoris tan freqüents a la Índia és que cada cop pots crear una nova identitat. Aquest cop, per exemple, durant una hora de perruqueria, em vaig convertir en un escriptor italià casat amb una famosa actriu i pare de tres criatures. No és estrany, doncs, que al final tots es volguessin fotografiar amb mi!