Udaipur és una ciutat amb diverses atraccions turístiques i meravelles turístiques. Hi ha temples, palaus, museus, galeries d’art i, fins i tot, un dels hotels més luxosos del món.Però també hi ha altres tresors que passen desapercebuts per a la majoria dels viatgers i turistes. Només són accessibles a aquells qui tenen una mirada curiosa i una certa sensibilitat de cor.
Aquest matí, tot passejant pels carrerons de la ciutat m’he trobat amb un d’aquests tresors amagats. Darrera d’un mur he sentit xivarri de canalla, he travessat una porta entreoberta i he entrat en un pati interior. Allà, al voltant d’un antic temple i a sota d’un gran arbre, dos grups d’infants feien classe. M’he quedat allà una estona, mirant hipnotitzat l’escena encantadora. Els nens duien camisa de quadres vermella i les noies, camisa blanca, corbata i jersei vermells. Tots ells seien al terra, amb les cames entrecreuades, enfront d’una pissarra i la taula de la mestra, que era la única que seia en una cadira. L’escena era un preciós mosaic amb quatre colors: el verd de les branques, vermell dels vestits, els negre dels cabells i un somriure blanquíssim dibuixat en cadascuna de les cares infantils.
Per a visitar els molts palaus, galeries d’art i museus de la ciutat cal pagar entrada. Quina sort per a mi i per a la meva butxaca que habitualment no cal pagar res per descobrir els veritables tresors amagats!
No hay comentarios:
Publicar un comentario