Puntualitat absoluta

He visitat un petit poble anomenat Khichan, proper al desert del Thar, per conèixer uns interessants habitants i els seus milers d’hostes. Els pobles d’aquesta regió segueixen majoritàriament la religió jainista. Aquesta creença, fundada a la Índia al s. V aC. es caracteritza pel respecte a tota forma de vida. Els seus seguidors més radicals tenen unes pràctiques tan curioses com escombrar el terra per on passen per no trepitjar cap petit animalet o evitar viatjar en avió per tal de no ferir l’aire. Evidentment, són estrictament vegetarians i fan tot el possible per protegir els animals desemparats. El poble de Khichan, des del mes d’octubre fins al març, rep la visita d’uns simpàtics i cridaners hostes: entre deu i dotze mil grulles, uns ocells d’uns 70 cm. d’alçada, emigren cada any des del nord d’Àsia per passar aquí els mesos d’hivern. La gent del poble els alimenta diàriament amb 800 quilos de gra que cada vespre llencen en un terreny anomenat “Centre d’alimentació d’ocells”.

A les 7 del matí, em trobava puntualment allà per veure l’espectacle. Em van dir que cap a aquella hora començaven a arribar les aus. Efectivament, bandades immenses d’ocells sobrevolaven la zona, però es col·locaven a una distància prudent del lloc on tenien l’aliment. Uns minuts després, el cel i les immediacions estaven plenes d’ocells cridaners preparats per a esmorzar, però sense gosar apropar-se al menjar. Vaig preguntar “per què no mengen?”. Em van contestar “a les set i mitja”. Increïblement, a les set i mitja en punt, una de les grulles finalment va aterrar i va començar a picar el gra. Immediatament tota la resta el va seguir i es van posar a menjar amb una cridòria eixordadora.

Veure deu mil ocells volant i menjant és un espectacle fascinant. El soroll que fan és similar a un estadi de futbol ple a vessar de seguidors durant un partit important. Però el que em va semblar més increïble de tot va ser l’absoluta puntualitat dels animals.