Diners

A l'estació d'autobusos un altre estranger em proposa compartir un taxi fins al lloc on tots dos anem. Ell ha preguntat pel preu i un taxi cobra 200 rúpies. Em suggereix pagar 100 rúpies cadascú i anar-hi plegats. Li dic que a mi em sembla molt car pagar aquests diners per un trajecte de menys de 10 kilòmetres. No és car!, em contesta ell, 100 rúpies és només un euro i mig! Però jo li responc que no es tracta d'un euro i mig sinó de 100 rúpies, i a la Índia pagar 200 ó 100 rúpies per fer aquest trajecte sí que és car, especialment si es pot fer agafant un altre autobús que val 7 rúpies. Si a l'Índia pensés en euros ho compraria tot perquè tot em semblaria econòmic. Si a Espanya, en canvi, pensés en rúpies tot seria caríssim i no gosaria comprar res. Per tant, a cada lloc cal procurar calçar les sabates del país.

L'altre viatger finalment va agafar el taxi pensant que, tot i anant-hi sol, li sortia econòmic. Jo vaig esperar pacientment l'autobús pensant que per a mi era la millor opció. Si alguna cosa he après a l'Índia és que no hi ha una única veritat. Dues persones poden pensar diferent i tenir raó totes dues.