Nens (II)

No em deixa de sorprendre veure els infants del carrer amb aquests grans somriures i mirades transparents. Molts d’ells són nens sense res: sense casa ni escola ni futur ni unes condicions mínimes d’una vida digna. Només tenen la roba estripada que porten a sobre i potser un estel com a únic tresor. Sí que tenen, però, una cosa molt important: la capacitat d’il·lusionar-se amb les petites coses de cada dia, amb fer volar més alt el seu estel, amb que algú els faci una foto... Quantes vegades nosaltres, tenint-ho tot, ens manca allò més important: la il·lusió.