Ashram

Encara no m’he acostumat al fet d’obrir la porta de l’habitació i veure tot de persones vestides de blanc, com si fossin fantasmes. I és que des de fa tres dies em trobo a l’ashram d’Amrithapuri. Segurament aquest nom no us diu res però potser sí que haureu sentit parlar d’una dona índia “santa” que viatja pel món abraçant a la gent. Es tracta de Mata Amritanandamayi, més coneguda com Amma, que significa “mare”. El seu ashram o comunitat espiritual es troba a una zona rural de la costa de Kerala. Quan un s’apropa a aquest lloc, el primer que crida l’atenció és la poca integració dels edificis en el paisatge rural. Entre frondosos boscos de palmeres i petits poblats de pescadors, s’enlairen tres gegantines construccions de color rosa de setze plantes! I és que aquests edificis acullen les més de tres mil persones que viuen aquí. Unes dues mil persones resideixen de manera permanent i al voltant del miler són visitants. El col•lectiu de seguidors és d’allò més heterogeni: hi ha gent de totes les edats, des d’infants petits fins a gent gran, al igual que parelles, famílies senceres i tant indis com estrangers. I com a factor comú, tots comparteixen la devoció o la curiositat per Amma, la santa índia que abraça.

El lloc té una organització prou interessant i constitueix una mena de microcosmos. Per 150 rúpies al dia, uns 2 euros, un pot dormir i menjar tres cops al dia durant tot el temps que s’hi vulgui quedar. El menjar és indi i poc variat (arròs i verdures per esmorzar, dinar i sopar) però abundant. Hi ha un programa diari que tots els visitants i residents han de seguir, i consta de dues estones diàries de meditació i algunes hores dedicades a fer algun servei comunitari. (A mi m’ha tocat separar la roba blanca de la de color a la bugaderia, així que no sembla massa complicat!). La resta del temps és lliure. M’ha cridat l’atenció el llistat de prohibicions que hi ha, algunes amb una certa lògica però a altres no sé la he acabat de trobar. Per exemple, està prohibit fumar, fer fotografies, arribar més tard de les 7 de la tarda i relacionar-se amb la gent autòctona dels poblats veïns. Per altra banda, imaginava que entre els residents de l’ashram hi hauria una corrent de simpatia general i la gent s’abraçaria espontàniament, a exemple del seu ídol espiritual, però no: abraçar-se i expressar afecte en públic també està a la llista de prohibicions!