Goa agredolça

Goa em rep amb una sensació agredolça. Per una banda, sembla un lloc prou interessant per explorar amb calma, amb el seu clima tropical, els seus mercats de peix, les seves reminiscències portugueses i el seu cristianisme obsolet. Els portuguesos van arribar aquí l’any 1510 i es van fer amb el control de la regió i del comerç de les espècies. Trenta anys més tard van arribar els missioners jesuïtes, encapçalats per Sant Francesc Xavier, i van evangelitzar la població. Tot això resta palès avui dia en multitud de detalls, com desenes d’esglésies i capelles o comerços amb noms tan suggerents com “Transports Déu em crida”, “Bar Mariano” o “Venda de licors Senyor Jesús”.

Però, per altra banda, sembla que no he entrat amb bon peu en aquesta ciutat. A part de l’hotel de les puces de la primera nit (i del que encara guardo el record per tot el cos), m’he trobat amb altres contratemps. Una persona que s’havia ofert a acollir-me a casa seva ha hagut de canviar de plans en l’últim moment i no puc comptar amb ell. A part, l’oferta d’allotjament és molt limitada perquè ara és temporada turística alta i els preus que hi ha són massa cars per al meu exigu pressupost. Per acabar-ho d’arrodonir, el meu ordinador, que era la meva teràpia particular en temps de crisi, sembla que s’ha adormit en una son profunda.

Pregunto pel carrer a algú que sembla espavilat si sap on em podrien ajudar a reparar l’ordinador i m’assenyala un edifici proper. Pujo al pis que m’ha indicat i, al final d’un passadís fosc i estret, em trobo amb un cau petit, brut i desendreçat ple d’aparells electrònics desmuntats. Demano si em poden donar un cop de mà amb el portàtil i immediatament l’agafen i comencen a trastejar en ell. Després d’una estona de treball, la màquina desperta de la seva letargia i saluda amb la seva cantarella habitual. Sembla que algunes coses tenen solució! Donem-li, doncs, una altra oportunitat a Goa!