"La mare"

A mitja tarda detecto una agitació que em sembla estranya. Després, corredisses de gent i algú que crida: “Amma està a la platja”. Llavors tothom deixa el que està fent i s’apressa per fer-hi cap. Allà, davant de la mar, asseguda a les roques i envoltada d’un gran grup de persones (al voltant del mig miler) està ella, en posició de meditació, amb els ulls tancats i protegida per un paraigües que algú li sosté. Després d’una llarga estona, trenca el silenci tot dient: “ara voldria que tots els nens fessin meditació amb mi”. Imagino que es deu referir a que desitja tenir els infants asseguts al seu costat, igual que alguns líders religiosos, com Frère Roger de Taizé, acostumen a fer durant les pregàries. Al cap de poc, però, m’adono que vol dir una cosa diferent: si ella és “la mare”, la resta del món som “els fills” o “els nens”. Així que després d’una hora llarga de meditació en silenci, acabada amb la recitació de l’Om i alguns cants devocionals hindús, Amma agafa un micròfon per iniciar una breu conversa amb l’audiència. “No us preocupa, fills meus, que estant aquí asseguts, tan a prop de la mar, pugui venir un altre tsunami i emportar-se’ns a tots?” (I és que aquesta zona de la Índia va ser especialment castigada pel tsunami de l’Oceà Índic l’any 2004). Algú aixeca la mà per demanar la paraula: “quina por podria tenir un infant tenint a prop la seva mare i sentint el seu profund amor?”. Tots aplaudeixen en senyal d’acord amb la resposta. Jo no puc evitar obrir uns ulls com taronges.

El diàleg amb Amma és traduït simultàniament a l’anglès per un dels seus col•laboradors, ja que ella només parla malaialam, la llengua de Kerala. Acabat el parlament, ordena fer una cua per a qui vulgui rebre la seva bendició, que és l’abraçada. Immediatament es produeix un rebombori i es formen vàries cues histèriques i desendreçades, a l’estil indi. Abans d’arribar a ella, hi ha dos policies que intenten posar una mica d’ordre a les files, i tres col•laboradors d’ella: el primer et pregunta quina és la teva llengua, el segon t’eixuga la suor del front i el tercer acompanya el teu cap a la seva espatlla. Durant els dos o tres segons que dura l’abraçada, Amma xiuxiueja unes paraules a l’oïda de cadascú en la seva llengua. En el meu cas, vaig poder escoltar quelcom gairebé inaudible i semblant a “querido, queridín”. La gent rep l’abraçada visiblement emocionada. Si em pregunten a mi què he sentit diria que, a part de brevetat, res. Però per por de ser titllat d’escèptic i racionalista, no ho confessaré a ningú més.