Joies

Un capítol d’un dels llibres del meu admirat escriptor Juan Antonio Vallejo-Nágera porta aquest títol: “Joies a l’abocador”. Tracta sobre algunes persones d’excepcional bondat i sensibilitat que va conèixer en un hospital psiquiàtric del qual va ser director als anys 50. No seria just comparar l’Índia amb un abocador, malgrat que molts pobles i ciutats ho puguin semblar. Però, en diferents ocasions, sí que m’ha vingut al cap aquest símil. En un país dur i aspre com aquest, on la majoria de la gent s’apropa als estrangers cercant algun interès, també es poden trobar algunes joies. Però s’ha de saber buscar bé per diferenciar les veritables de les que només ho semblen. Fins ara, la joia que he trobat és en Narinderjit Singh, aquest senyor que m’ha tingut un mes i mig a casa seva gratuïtament i de qui he escrit altres vegades. Ell, més d’un cop, m’ha dit: “la vida m’ha somrigut amb la meva dona, uns fills, una néta, un negoci i una casa. No puc demanar més. Ara només desitjo compartir el que tinc i tenir cura dels amics que vulguin venir a casa meva”. Ell és una d’aquestes joies difícils de trobar.