Àpat tradicional

Una dona índia, que està asseguda al meu darrera a l'autobús, em pregunta en anglès quin és el meu país. Em crida l'atenció perquè aquí els que fan les preguntes solen ser els homes. Al contestar-li que vinc d'Espanya em respon, amb un castellà perfecte, dient-me que ella també parla espanyol. Aquesta dona, de nom Anita, va viure durant molts anys a Mèxic, ja que el seu pare treballà per a l'ambaixada índia. Es mostra encantada de poder refrescar el seu espanyol i ens convida, a mi i a la meva amiga, a dinar a casa seva l'endemà i a conèixer la seva família.

L'endemà ens presentem puntualment a l'hora convinguda i ens trobem amb la sorpresa de que ens ofereixen afegir-nos a una festa popular de casament a la qual ells estan convidats. En realitat, la boda es va celebrar el dia anterior, però aquí és tradició fer un àpat l'endemà del casament, on participen veïns, coneguts i tothom que es vulgui apuntar. Es menja a l'estil tradicional, és a dir, amb les mans, asseguts a terra en llargues fileres i amb les cames creuades. L'àpat consisteix en arròs i diferents tipus de llegums i verdures que se serveixen en fulles que, col·locades al terra, fan la funció de plats.

El menjar va ser abundant i la família, encantadora. A l'Índia es pot trobar molta gent generosa i interessant, com Anita i la seva família, però cal seu prou espavilat per distingir-los dels simples curiosos o aprofitats. Tant els uns com els altres es poden trobar a tot arreu. Per exemple, al seient del darrera a l'autobús.