Compres

A l'Índia, igual que passa en molts altres països, cal negociar el preu de la majoria de les coses abans de comprar-les, ja que no existeix un preu fix. Això no passa als supermercats, òbviament, o a les parades de fruites i verdures del mercat però sí, en canvi, a les botigues de roba o amb la majoria de venedors del carrer. La primera quantitat que diu el venedor sol ser dues o tres vegades superior al preu real, per allò de "si cola, cola". Llavors cal obrir uns ulls com taronges i posar cara d'ensurt abans de començar a girar cua. Immediatament, el venedor reduirà el seu preu a la meitat. Després, es produeix un inevitable tira i afluixa fins arribar a una quantitat convenient per a tots dos. Però malgrat fer això, de vegades em quedo amb el dubte de si m'he apropat al preu just o he pagat de més pel simple fet de ser estranger. Per això m'he inventat un nou sistema que sembla més eficaç. Quan vull comprar alguna cosa m'espero pacientment al costat del venedor fins que alguna persona del país ho compra. Llavors agafo allò que vull i, sense preguntar el preu, pago la mateixa quantitat de diners que l'altre ha pagat. Així de fàcil. I de moment ha funcionat!

Per cert, el que hi ha just darrera meu a la fotografia és un d'aquells horribles vestits fets de bitllets que duen els nuvis el dia del casament!