Un Nadal diferent

Comencem el dia de Nadal agafant un autobús fins a un poble on un conegut ens ha convidat a passar alguns dies amb la seva família. Després de viatjar durant unes quantes hores arribem al lloc en qüestió. Es tracta de quatre cases ruïnoses al bell mig del no res, amb algunes vaques, camells i micos deambulant pels carrers. Ens consolem pensant que potser l'acollida serà excel·lent i compensarà les incomoditats del viatge i la duresa de l'entorn. Però quan truquem per dir que ja hem arribat, ens trobem amb la sorpresa de que no hi ha ningú a casa i estaran fora tota la setmana. Després d'uns minuts de confusió decidim tornar a la mateixa ciutat d'on venim. Mentre esperem l'autobús, a un cantó de la carretera polsegosa, fem el nostre solitari i auster àpat de Nadal: formatge, pà de motlle i una mica d'aigua.

A mitja tarda som de nou a la ciutat. Per tal d'arribar més ràpid a l'hotel i poder descansar decidim fer auto-stop. Un motorista s'ofereix amablement a apropar-nos al lloc on anem. Quan ens adonem, la moto està sortint de la ciutat i en direcció oposada a on havíem d'anar. Li demanem que pari i ens baixem. Com que no ens podem entendre bé, no acabem de saber cap a on ens portava ni amb quina intenció. El cas és que ara som molt més lluny de l'hotel i ens queda una bona estona de camí. Quan finalment arribem a l'hotel, gairebé entrada la nit, estem esgotats de cansament. Allà, però, ens diuen que l'amo fa una festa de Nadal i ens està esperant. Decidim afegir-nos uns minuts per veure de què es tracta. La festa no podia ser més insípida i trista. L'amo amb tres amics seus beuen whisky al voltant d'una taula. Ens conviden a afegir-nos i beure amb ells, i aquesta és tota la festa. Ja deuen portar estona de "celebració" perquè alguns d'ells arrosseguen les paraules sospitosament i quan proven de desplaçar-se ho fan sense massa equilibri. Per altra banda, un d'ells prova de petonejar-nos, entre glop i glop de whisky, mentre repeteix "Spain, I love Spain".

Mai m'han fet el pes les festes de Nadal, tan carregades de convencionalismes i de consumisme. No m'agrada que la pressió social dicti amb qui s'ha de passar tal dia, què s'ha de menjar o què s'ha de regalar. Sempre he estat més partidari de viure Nadals diferents o alternatius. Però avui, en el més profund del meu interior, crec que hauria preferit un Nadal tradicional.