Plaer solitari (II)

Sempre he pensat que les coses es valoren quan no es tenen o, en tot cas, quan es deixen de tenir. Ara em reafirmo en aquest pensament. Quan anem a comprar al super i podem triar qualsevol dels articles que omplen els prestatges o quan obrim la nevera i la trobem plena, no acostumem a pensar que en som d'afortunats tenint tot això. Des d'aquí, però, les coses es veuen força diferents. I no ho dic perquè passi gana, que no en passo ni molt menys. Menjo bé i força. Però la varietat i la quantitat de menjar que tenim al nostre país no existeix a tot arreu. Des d'aquesta banda del món pren més sentit allò de que no és més ric qui en té més sinó qui més valora allò que té. Avui jo em sento ric sopant una llauna de sardines i uns tomàquets amanits amb oli d'oliva!