En algun correu m'heu escrit alguna cosa com que estic fent un viatge "de somni". Mai se m'acudiria descriure-ho així! Més aviat penso que aquestes darreres setmanes s'assemblen més a un recés ignacià. D'aquells que duren tot un mes sencer i es fan en rigorós silenci. La major part del dia la passo gairebé tot sol. Com ja sabeu, dedico el temps a coses quotidianes com anar a la ciutat, assistir a classe, fer quatre compres, menjar alguna cosa (cada dia el mateix) i tornar cap a casa. Cap a les set del vespre, gairebé cada dia sóc a l'habitació. Sovint sense electricitat, sense cap llibre interessant per llegir, sense calefacció, sense televisió i, òbviament, sense Internet. Així que aquest viatge "de somni" és molts cops una experiència d'austeritat. En aquests casos m'animaria llegint el primer missatge del blog, aquell escrit d'Antonio Gala, on diu que "sentireu de tant en tant l'enyorança de la llar...". Llàstima que ara no puc mirar internet per saber què més diu!Per cert, parlant de somnis, a la fotografia podeu comprovar que a l'Índia qualsevol lloc pot ser bo per fer una migdiada i convertir-se en en un lloc "de somni".
No hay comentarios:
Publicar un comentario