De tots els temples hindús que he visitat podria dir que aquest és el més divertit. Es diu Mata Temple i està dedicat a una santa amb ulleres anomenada Lal Devi. Els visitants han de seguir un recorregut per una sèrie de laberíntics passadissos i tunels, alguns d'ells foscos, altres estrets i altres amb un pam d'aigua. Hi ha multituds de déus per tot arreu i campanes que els fidels fan sonar constantment. Per fer-vos una idea, imagineu una barreja entre la sala dels miralls del Tibidabo, les coves de Collbató i el Museu del ninot de València.
En un racó de la sala principal d'aquest mateix temple hi ha un gurú ajagut a sobre d'uns coixins i envoltat de desenes de persones que l'adoren, li toquen els peus i li fan massatges a les cames. A l'apropar-me per saludar-lo em va cridar i em va fer seure al seu costat. Durant una bona estona em va estar ensenyant postures de ioga i parlant-me en hindi sobre coses que òbviament no vaig entendre. Em va donar te i menjar. Ens vam acomiadar amb una abraçada, una fotografia i una bendició.
De tornada cap a casa vaig passar per l'estació de trens per consultar uns horaris. Allà, una parella de policies em va cridar. Què deu passar ara, em vaig preguntar. A l'arribar al seu costat em van saludar amb una reverència i em van tocar els peus en senyal de respecte. Encara em pregunto per què. Potser per les corones de flors i la pintura al cap que el gurú em va posar. Sigui com sigui, la Índia no deixa mai de sorprendre. Ni un sol dia sense alguna sorpresa!
martes, 15 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario