Una de les coses més increïbles del Temple de l'or és que diàriament es dóna menjar gratuïtament per a tothom que ho vulgui. Evidentment, no es tracta de bacallà amb samfaina ni de costelles de xai, però sí d'arròs, llenties, verdures i pà, que és el que habitualment es menja a l'Índia. Al menjador del Temple la gent s'asseu al terra, en llargues fileres, amb una safata i una cullera. Desenes de voluntaris passen constantment repartint el menjar. És difícil dir el nombre de persones que mengen allà cada dia. A la guia de viatges diu que són unes quaranta mil, però la gent d'aquí m'ha dit que es tracta d'entre setanta i vuitanta mil. Durant tot el dia, centenars de voluntaris pelen i tallen tones de verdures, renten milers de plats, cuinen en immenses cassoles i reparteixen el menjar, l'aigua i el te. Us puc assegurar que l'organització és perfecta. I qui paga tot això?, potser us preguntareu. Doncs tot prové dels donatius que els fidels fan al Temple.És difícil descriure-us la sensació d'estar allà enmig i viure tot allò. Tampoc cap de les fotografies que he fet fa justícia a la realitat. Jo hi vaig gairebé cada dia. M'agrada anar-hi. A més a més, el menjar és realment bo. Però per a mi no es tracta simplement de menjar gratis sinó que és com una mena de comunió. Estar allà, envoltat de milers de persones i tots menjant el mateix, és com participar del més íntim del poble indi i del la gent sij. I m'imagino que deu ser el més semblant a les primeres comunitats cristianes, tal i com les descriuen als Evangelis, quan diu que tots els cristians vivien com a germans, sense diferències, posant els bens en comú i compartint l'aliment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario