Com li podríem dir? Curiositat, risc, estupidesa? El fet és que avui, un dia després del desencontre amb els inferns, he volgut tornar de nou al carrer dels bordells. Ho he volgut fer, bàsicament, per fotografiar el lloc, però aquest cop a plena llum del dia i ja sense curiositat per entrar-hi. El carrer és ple a vessar d'activitat. Hi ha gent que camina, camions que carreguen i descarreguen material, cotxes, rickshaws i animals que van amunt i avall sense parar. A la llum del dia, les estretes escales que pujen entre els negocis es veuen fins i tot més brutes i sòrdides que a la fosca. No pocs homes les pujen i les baixen, entre els quals alguns pidolaires i venedors ambulants.Des de l'altre costat del carrer, les façanes es veuen alegres i vistoses, com les qualsevol edifici de la ciutat. Hi ha roba penjada, enormes reclams comercials i esquirols corrent pels arbres i pels balcons. El muetzí crida a l'oració des d'una mesquita propera. De tant en tant algunes noies treuen el cap i miren per les finestres enreixades de les seves presons quotidianes.
A Torí, Itàlia, vaig poder veure una tapa del clavegueram que, segons diu la llegenda, és una de les entrades a l'infern que hi ha a la Terra. Potser ara ja en conec una altra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario